Entre silencis de mots
la mira de reüll,
no vol trencar l'instant
en el que ella agafa el plomí
per escriure entre cançons
de veus properes.
No vol trencar l'instant,
i plega la roba i pensa
que l'estima profundament.
Ella se'l mira de tant en tant,
pensant i sentint el mateix,
a cops eternament.
Trenta d'abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada