Les clàudies pengen com arracades
de les branques del tronc
d'aquella prunera que una nit de tempesta
va estar a punt de sucumbir.
Els miracles no existeixen,
però totes les primaveres ella reneix,
acuitant la vida,
forjades a la terra, les seves arrels.
En tinc records d'ella i d'aquella jove noguera,
d'aquell nesprer i de les primeres tomateres.
En tinc record d'aquell rafal
a on guardava les eines
que assaonaven terra i pell.
Dos de maig de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada