dimarts, 3 de maig de 2016


No va bastir mai els finestrons de casa.
No va escoltar els ocells que marxaven
i deixarien de cantar-li sa nuesa.
No estava bastida per dins
i denudava la porta de la llar
i un dia el cor
                     va deixar de palpitar.
No va bastir els finestrons de casa
i el color gris s’hi va instal·lar.
Potser l’hivern va anar-hi a viure
per acabar de glaçar
                               el poc que lluïa
malgrat ser, i voler ser, encara jove.



Vint-i-tres d’abril de 2016