dimecres, 4 de maig de 2016


Si no tinc el cel a la llar
és com si no existís cap sostre.
Si no tinc un núvol per plorar
és que el sentir, perdut està.
Si no tinc un finestró on mirar
-tinc un món defora-
                                 no l’albiro.
Si no tinc la teva mà,
m’extravio. Sí, ho faig.
Però si no tinc el teu mirar,
cega sóc,
invident dels teus mots.



Vint-i-tres d’abril de 2016