Si no tinc el cel a la llar
és com si no existís cap sostre.
Si no tinc un núvol per plorar
és que el sentir, perdut està.
Si no tinc un finestró on mirar
-tinc un món defora-
no l’albiro.
Si no tinc la teva mà,
m’extravio. Sí, ho faig.
Però si no tinc el teu mirar,
cega sóc,
invident dels teus mots.
Vint-i-tres d’abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada