dilluns, 29 de febrer del 2016


Li dono un bany de sentiment
als bruts pensaments
que han ensutjat als bons.
Estaven coberts de la pols
d’haver caminat sense posar fi.
I quan creia que havia arribat,
al final es descobreix
                                 un altre teló,
un altre escenari, i sento el paisatge
que em crida en trams acompanyada,
els més durs de la mà de la soledat,
que es fa aigua i em renta
                                         i torna a marxar,
deixant-me més serena i més forta
per resistir un altre tram de camí.



Vint-i-dos de febrer de 2016

diumenge, 28 de febrer del 2016


Abaixo les persianes de casa
en un intent de perdre de vista
la nit que el dia ha disfressat de
de núvols que fan plorar als estels.

Abaixo les parpelles
i lliure
           em faig far
amb la claror d'una sola espelma
que em du al port
                           on el silenci m'atén.



Vint i set de febrer de 2016

dissabte, 27 de febrer del 2016



Ni tota la calamarsa
ni l'amuntegada neu
que cobria el sòl de l'anima
van poder amb el resistir del caliu
d'aquelles tendres paraules
que descrivien una història de foc.

Tot es desfà,
mai més ha fet fred,
resten a la frontera els mots
per si un dia marxessis
                                    lluny de mi.



Vint de febrer de 2016

divendres, 26 de febrer del 2016



Em deixo guiar a cegues
per aquell fil de seda
i trobo un altre nus
que em desespera.
Tot i així passejo recta,
travessant els filaments
d’aquells que m’entorpeixen
i que a la fi
                   només són espectres.



Vuit de febrer de 2016

dijous, 25 de febrer del 2016


És tard,
la fosca s'ha engolit el dia,
la lluna no brilla,
com òliba que tot ho vol veure
en la quietud de la lluna nova
emparro la vista fins tocar un cel
revessat de lúcids estels.
Em faig constel·lació
quan la teva mirada de foc
travessa i em pren
                             la meva.



Deu de febrer de 2016

dimecres, 24 de febrer del 2016


Tenia l'ànima esquerdada,
vaporitzada la pensa,
les mans buides de certeses
i el cor fos
                 com si la sang fos plom.
Ni forces per caure al buit,
surant dins un aire lleu
entre el dia i la nit,
fugint del més agut desconsol
que li produïa el pes del seu cos.



Setze de febrer de 2016 

dimarts, 23 de febrer del 2016


Un dia com avui,
vaig intentar traspassar el mirall
que amagava la meva mirada
i vaig trencar-me en mil bocins
quan el mur que cobria
l’esquena de l’espill,
el vaig mal trobar ben buit de paraules.
Molts anys després,
i un dia com avui,
encara enganxant retalls d’una vida
que un dia vaig convertir en trencaclosques
de falses veritats que eren certes
i que l’interior, temporalment cec,
                                                     no veia.



Setze de febrer de 2016

dilluns, 22 de febrer del 2016


Teixint i teixint la vida
no me’n vaig adonar
que jo ja estava teixida
i atrapada en la pròpia teranyina
que jo mateixa havia teixit.
Me'n vaig adonar
que encara penjava un fil
per teixir un pont fet de fina seda
per tal de que el sentiment
                                         fes camí.


Setze de febrer de 2016



diumenge, 21 de febrer del 2016


Cada dia obro les finestres
de la meva llar a un món
que em regala somriures i abraçades,
que em sadolla de pures paraules.
Com bon ocell que sóc,
torno al meu niu ben carregada
per fer-me regalim de cel
i fer-li un poema a l’amant
que allà m’espera
                            a bell lloc.


Setze de febrer de 2016


dissabte, 20 de febrer del 2016


Retrobo el corriol
d'antigues petjades d'una infantesa
fent una drecera molt recta.
Camino i veig com es torça el camí
que pertanyia a l'adolescència.
Després, un salt que no vull recordar.
Em trobo meditant a la fi d'aquest tram,
i sent conscient torno al transitar
dessobre la tolla inconsciència
– aquest cop de puntetes –
sentint-me ballarina,
aprenenta d'uns balls
                                 que donen vida.
I aquesta és la dansa que em fa sentir viva.
I visc el somrís  d'aquest viure.



Setze de febrer de 2016 

divendres, 19 de febrer del 2016


Recordo tantes nits de mitja lluna
submergida dins les boires
com totes les arrels
de tots els arbres fruiters
que vaig sembrar dins meu.
Vivíem tots l'ombra d'un somni.
El pensament desperta, i reneixo
enmig de les fulles seques
dels mots que creixien bords
i el sentiment surt del clot on dormia.
El sol escalfa la meva terra
i s'asseca aquelles llàgrimes de sal
que mataven l'esperança
                                     dels meus brolls.




Setze de febrer de 2016

dijous, 18 de febrer del 2016


S’allisa el temps
i el meu interior amb ell.
La motxilla es fa lleugera
ara que em reconec en el camí
que amagat sempre ha esperat
a que vencés les pors
d’escalar unes muntanyes abruptes
que al raciocini obturaven
                                         a cada pas.


Setze de febrer de 2016



dimecres, 17 de febrer del 2016


Les coses aniran canviant…

Si cal faré la immensa
                                   i assenyada bogeria
de canviar el que mai
                                  he pogut fer.



Vint-i-set de gener de 2016

dimarts, 16 de febrer del 2016


Hi ha moments que esdevinc llum
quan succeeixo embolcallada
de persones que són estels
i em fan volar
                      com si fós àngel.

Per uns instants
                           em sento Cel
                                                asterisme fugaç.
I gravito en l’espai
                               en el que Jo sóc.



Vint-i-set de gener de 2016

dilluns, 15 de febrer del 2016


Després de tot el que hem viscut...
no et preguntaré
                          si vols casar-te
                                                  amb mi.
La qüestió és
                     si vols envellir
                                            amb mi.


Vint-i-set de gener de 2016


dissabte, 13 de febrer del 2016


Mots que en erupcions de l'ànima,
fan davallada de magma
per la vall de la sina d'un vers.

Llisca per l'entrecuix del poema
abrusadora torrentera,
incandescent
                     quan s'aplega
al cràter, a on serà coberta
de liquada i abrusadora cendra.



Tretze de febrer de 2016

divendres, 12 de febrer del 2016


Tinc una fotografia al cap.
Era de colors i ara s'ha destenyit
de negres i blancs esgrogueïts pel temps.
No existeix el  gris d'un cel
que sense llum ni to
no entreveu la claror d'uns mots.
Entre matisos d'aquest encara verd hivern,
es va calant i enfarinant
                                      l'interior de la meva ossada. 



Dotze de febrer de 2016

dijous, 11 de febrer del 2016


No vull Ser propietària del Món.
Vull llogar temps per no haver-lo de vendre.
I el  llogo,              
que si pogués el compraria.

No importa el seu cost,
el temps no té preu.

Té el valor de regatejar-li a la Vida
tots els instants que em queden
                                                  per viure.



Vint-i-set de gener de 2016

dimecres, 10 de febrer del 2016


Diuen de tu
                    que provoques sentiments
                                                             amb les paraules.
Crec sincerament
                          que no incites
                                                excites sentiments.
Ets l’assaltador de cors
                                     de qui enamorada en sóc
                                                                           dels mots.



Vint-i-set de gener de 2016

                           

dimarts, 9 de febrer del 2016


Tenia l'ànima esquerdada,
vaporitzada la pensa,
les mans buides de certeses
i el cor fos
                com si la sang fos plom.
Ni forces per caure al buit,
surant dins un aire lleu
entre el dia i la nit,
fugint del més agut desconsol
que li produïa el pes del seu cos.



Setze de febrer de 2016 

dilluns, 8 de febrer del 2016

S’imagina muntanya desitjosa de ser escalada
sense temor a la seva petjada, atzarosa
de que els seus dits s’agafin fort
a la seva geologia feta de rocalla
per ser cimall conquerit.

Protectora a la nit, s’imagina ser alberg
fet de branques abraçades al seu arbre,
en el declinar d’un cos extenuat
d’excavar una cova
                                dessota la seva falda.



Vuit de febrer de 2016

diumenge, 7 de febrer del 2016

Tants anys de parets  blanques
confiades de ser engalanades.
Tants anys per clavar el clau
d’un quadre que havia de ser Vida.
Tants anys
                  i ara el tenia
                                        el que la definia.

En breu temps s’havia tornat
esborrany de colors que es difumina
i no sabria calcular el temps que li calia
per ser pintura
                       o adorn.                 

Només li calia menester,
ser reblerta dels matisos
un dia imaginats
                           a la seva llar.
.


Set de febrer de 2016

dissabte, 6 de febrer del 2016

En l’instant en que em sento caure a l’avern
la lluna em projecta en un llambrec
i m’agafo a ell desesperadament
i em faig raig i broll d’esperança
per gaudir del Sol que no ha mort i viu en mi.

La miro i li suplico un sol desig:
- No em deixis caure un altre cop,
no deixis que es malmeti el sentiment,
que presa i encesa
                            Sóc d’ell.
                         


Vint-i-set de gener de 2016

divendres, 5 de febrer del 2016

Frec a frec
                 palmells oberts
mirades netes
                      transparents.
Les pells
              coincideixen,
els llavis recitadors
                               s’encoratgen.
Fan palpeig
                   en el bes.



Vint-i-set de gener de 2016

dimecres, 3 de febrer del 2016

Per creure en Ella s’ho va jugar tot
inclosa la seva ànima.
L’aposta era massa segura i tan clara...
Ella, tornant a un joc de tendresa
i a la placidesa d’uns palmells
i d’uns dits que la fan ser poema.
Es bressolen l’un a l’altre dessobre d’un vers,
es fan còmplices de la seva història
que tot just comença ara
                                       i ara els amanyaga.



Nou de gener de 2016

dimarts, 2 de febrer del 2016

El món creant quilòmetres de murs,
s’ha perdut en el conscient camí
desprotegint del recer a la part humana
que espera trobar una escletxa
per veure una mica de llum,
per saber-s'hi d’un sostre.
Que el cel ras és bon trespol,
malgrat no ho és en el sentir del glaç.

En quin traç de camí s’han quedat
les restes d’una utopia
                                   que ens feia somiar?


Vint-i-set de gener de 2016