A L'ABAST DE L'ÀNIMA

Ara que ha assolit les seves renúncies,

ara,

quan la seva ànima és més pura,

intangible i transparent.

Ara,

es llegeix en els més bells llibres

sense recança, amb sincer sentiment.

La pau, potser encara no arriba,

però sap bé

que si s'alcés de puntetes

el seu esperit la podria tocar

amb els dits i les mans.

Gairebé

            la podria acaronar

aquella nota

que té desig de ser embolcall.

Vint-i-sis de maig de 2016

JUNY

A un pam i mig de dies ja m'arriba la flaire de l'estiu.

Encara plou primavera.

Aquest any, i al lloc on visc, la buidor de vermells

només ha viscut

al voraviu de camins i carreteres

que menen fins al nus de la meva llar.

Faré una fotografia d'aquells nespres i prunes

vençuts al terra i sensats,

en la seva maduresa

i d'aquells arbres a on ja s'ha marcit la flor.

Ara es llueixen amb arrauxats fruits,

botons de colors a les joves branques.

Abans no seguin els camps,

faré retrat del meu cos estès,

sentint-me pètal

                          en aquest enyor de roselles.

Dibuixaré amb l'iris de les ninetes,

somnis de cavallets,

concebuts als núvols del cel.

© Carme Mitjavila

“Calendari del vers“

Ú de juny de 2016