Has desat els mals presagis
allà a on l'ombra es vesteix.
T'apamen les hores
sustentant l'espurna del viure
que breu, comparteixes amb l'estima
de qui en aquesta senda t'acompanya.
La implacable dimensió del temps,
és la que et dóna l'esma per seguir
cobrint amb catifes de mots
tot el que et queda encara per viure.
Trenta-u de maig de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada