Les tres del matí

i el somni que volia tangible no es fa present.

Buit és d’ell, ple d’absència humana.

El son lleuger desperta

                                   enganyat

pel so d’un motor d’un veí que arriba

de fer la seva festa i el record retorna

amb unes petjades i el girar d’una clau.

El silenci es pot contemplar a ombra de la nostàlgia,

dipositada a una prima capa de polsim als mobles,

a tota la llar, gairebé invisible, que ressonant

com repicar de campanes d’església ara llunyana,

no deixa dormir i s’incrusta al fons

                                                       de l’ànima.

Set de novembre de 2015

Concessions  que dóna la vida de tan en quan,

beques pagades a consultes de psiquiatres

que t'embutxaquen receptes de comprimits

per respirar i poder dormir sense el fosc neguit que

asfixiant, fa oblidar-se d’angoixes i ruptures de passat,

de les assercions que d'altres asseguren adverant,

que són de la ment, invencions d’un somni

quan un es creu que l’amor                           

                                         és real.

Set de novembre de 2015

La sang fa la bullida del records

i la boca

              s’asseca de mots.

La saliva s’evapora

traspassant i ofegant l’ànima,

en el passadís que la duu

directament a la retina

i regalima escuma de mar.

Potser una gota que cau pel rostre

xopi la llengua

                        potser,

per poder tornar a declamar un vers.

Sis de novembre de 2015 

Quins triaria...

                                                                                            Quin triaria

                                                                                                                 de tots el vents,

                                                                                            per dur-me en la llum certa?

                                                                                            

                                                                                           Joana Raspall

Quins triaria,

de mots que et tornessin a casa

pel bell camí del Mas.

Quins triaria

que em duguessin als cabells

el fil de la teva veu

                              declamant-me

com el més sincer poema.

Quins triaria

quan sé de ben cert,

ells ja han triat per acomplir el somni que

és ser corriol

                  l’un de l’altre.

                                   

Tres de novembre de 2015

Hi ha nits en les que

la frustració penetra al cor 

quan sents que l’esforç per refer

tot el que no va ser,

es cobra de la teva pena

                                          perquè

hi ha nits,

en les que sents que l’oblit d’altres

no és oblit.

És trencadissa del record

                                           d’antics errors.

Sis de novembre de 2015

Mentrestant els joglar esperen

que aquelles paraules d’ocells

vinguin a fer nius per primavera,

s’escriuen de somnis.

Els uns

          dins la solitud de l’hivern

sentint com penetra a l’ossada,

d’altres

            junts

                   entre llençols

que no permeten el pas del fred.

Quatre de novembre de 2015