Les
tres del matí
i el
somni que volia tangible no es fa present.
Buit
és d’ell, ple d’absència humana.
El
son lleuger desperta
enganyat
pel
so d’un motor d’un veí que arriba
de
fer la seva festa i el record retorna
amb unes
petjades i el girar d’una clau.
El
silenci es pot contemplar a ombra de la nostàlgia,
dipositada a una prima capa
de polsim als
mobles,
a tota la llar, gairebé invisible, que ressonant
com
repicar de campanes d’església ara llunyana,
no
deixa dormir i s’incrusta al fons
de l’ànima.
Set
de novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada