La
sang fa la bullida del records
i
la boca
s’asseca de mots.
La
saliva s’evapora
traspassant
i ofegant l’ànima,
en
el passadís que la duu
directament
a la retina
i
regalima escuma de mar.
Potser
una gota que cau pel rostre
xopi
la llengua
potser,
per
poder tornar a declamar un vers.
Sis de novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada