Un dia com avui,
vaig intentar traspassar el mirall
que amagava la meva mirada
i vaig trencar-me en mil bocins
quan el mur que cobria
l’esquena de l’espill,
el vaig mal trobar ben buit de paraules.
Molts anys després,
i un dia com avui,
encara enganxant retalls d’una vida
que un dia vaig convertir en trencaclosques
de falses veritats que eren certes
i que l’interior, temporalment cec,
no veia.
Setze de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada