Li escric a la natura una lletra
explicant-li la falta que em fa.
Li demano que li digui al vent
que em llegui uns quants mots
que m’expressin com són els dies,
si l’ordi ha guanyat la terra,
si les roselles revindran als camps,
allà,
a on el meu
mirar
ho pugui abastar.
Vint-i-vuit de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada