T'esperava totes les nits,
aquelles que resulten tan llargues,
en les que l'insomni obligat
estimulava a fer de l'amor paraules.
T'esperava com la foscor
que esvaeix el deix de la realitat
per denudar totes les capes dels mots.
T’esperava
i t’he esperat,
bevent-nos la seducció a glops
com si fóssim la millor collita d'un vi.
Però aquell alè...
Ai! Aquell alè
mai va arribar.
Tres de març de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada