Veig passar la silueta del temps
i agafo el volant d'un vers
i marxo ben lluny,
i agafo el volant d'un vers
i marxo ben lluny,
sense saber si he d'anar
cap al nord o cap al sud.
Agafo el fruit d'un arbre proper
i faig una mossegada de vida,
el seu sabor em farà saber
en quin punt cardinal és el meu cos,
que s'ha perdut i es troba
a una encreuada de corriols
a on no viu
ni es reconeix.
Vint-i nou de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada