Creiem en el dret a viure pels nostres somriures,
ens prometem de per vida creant lligams invencibles
que no ens permetran ser lliures, només que respirant
l’aire de les albades i la llum de fosques nits
per no ofegar el
sentiment.
No ens marquem la vida com una arribada a un lloc,
ens delerem amb viure la Vida tal com un advent.
Moren les erugues del nostre bes a on reneixen
com papallones en una llibertat feta del foc
de la nostra, que en un estat d’ebrietat ens deslliga
del temps, dels cossos
i s’escriu als núvols en vers.
Vint-i-vuit de desembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada