Onades que dansen a ritme de tramuntana
trenquen a la rocalla colpint amb l’abandó,
allà on ningú voldria finir en arenes embegudes de plor,
allà on es suïciden manques de raons.
Allà on la delusió esmicolada
es reencarnarà d’expirat passat,
per la seva Terra
amarada
i estimada.
Vint-i-set de gener de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada