Suro en aquest espai
i aleno un buf conegut d’oxigen
que torna als meus pulmons
i exhalo neguits antics que m’ofegaven.
Deixo entrar la claror
que em permet entre guspires
tornar al meu entrellat.
I em faig aigua i foc
i aquell vent que mou la terra
que sóc.
Vuit de gener de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada