Esguardo aquelles tecles
on s’han mort les notes
extingides de passió.
Creia que a la primavera
revindria l’apresa tonada,
potser a l’estiu, no ho sé,
no espero res més
que no sigui la meva música
que un dia va deixar de dansar
la melodia del viure.
Deu d’abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada