Ja fa temps,
que no escric dessobre les ones del mar.
Un dia, fa poc,
vaig arribar al desig del teu port
i em vaig fer onada
per banyar-me del teu somni
i fer créixer les il·lusions
que, tard, per a cops sí arriben
si tanquem els ulls i obrim els cors.
La meva sal
la deso pel nostre riure,
la dolçor del riu que un dia
em va dur al teu oceà
la deso al
graó
que ens puja al cimall de la tendresa.
Vint-i-ú de març de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada