Vull trencar els instants
perquè esclati tota la màgia
i em plogui damunt meu,
em xopi la seca ossada
i els eixuts pensaments.
Vull trencar el vent
i escolar-me com fulla d'arbre
per fer un viatge, el més llarg,
el que m'ha de dur
a on el pensar no sent més,
el sentir no tingui palpitar
i la raó no sigui una altra cosa
que viure sense els neguits
que tèrbolament assetgen l'ànima.
Deu d'abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada