Cada cop que marxes deso el teu record i paraules
en una capseta que tinc a la calaixera de
l’ànima.
Tanco els ulls per tal de poder-te veure i
trobar
en la foscor un fil de claror que m’indiqui
que aquest feixuc camí que a voltes desenfrena
és el bo.
Conscient sóc que la lluita no és fàcil
en aquest corriol de sentiments i raons que
vull toll,
no assedegat a la memòria que
perenne et recorda.
Sis de desembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada