S’aixeca el dia amb el color de l’hivern
i la cambra sencera encara guarda
el caliu de dos cossos que es miraven
i es cremaven com pira, a la llar del seu foc.
S’aixeca el dia amb tonalitats glaçades
que fan que l’aire es pugui tallar a l’estança
a on les brases, entre cúmul de cendres, volen revifar
d’unes poques espurnes el remembrar
del bes compartit.
Vint-i-u de novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada