Em treus la roba tímidament
i em basteixes de la passió que s’escriu
sense mots que només es poden sentir
a la fondària del caliu dels llençols.
Acullo el bes de la paraula més tendra,
més neta i transparent que ningú mai ha dit.
Em traspasses i mor la nit als teus braços
i arraulida a ells, la meva vida fa pregó
al teu existir.
Catorze de desembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada