A cops,
la solitud es redescobreix
al llindar de la cambra,
jeu a l'ombra de la porta,
frontera de qui la ignora.
A cops,
permeto que envaeixi
aquell petit espai de l'ànima
que sé que,
només restarà una estona.
I cantem, cantem i cantem,
fins que ella s'esvaneix
amb la claror del somni.
Quatre de maig de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada