Va davant meu en les
tardes que plou
la inconeguda, la sense
paraula.
Als ulls s'aboca mon
cor de bell nou.
Josep Carner
Com ho fa el coratge que perceps
en la part fràgil i forta de la meva mirada,
dóna'm un mot
i lleva'm la vida sencera,
que els murs s'han ennegrit
de tanta pluja i tanta pena.
Dóna'm un mot
per rentar-ho tot de descreences
i et pugui llegir dins la closca del poema,
tot net i tot nou.
Dóna'm un mot
i em destriaré
delicadament
en cada lletra del teu alè
que té aquell remot regust a deler.
Nou de maig de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada