Meno cap al meu anonimat i em capbusso dins la cova
que un dia vaig inventar per amagar les paraules.
Encomano les passes cap a una portalada
de nostàlgies viscudes
tants cops
i travesso la comporta d'aquella cambra
on trobo a una nena engolint mil mots prohibits,
fent quimeres d'històries alienes
que li baden els ulls i el plaer
i es descluca el palpità del cos.
Arraulida a ella,
copejant-me dins la dicció,
resto oculta
com pètal de flor.
Vint-i-cinc d'abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada