Passa l'ocell.
La fressa de les ales
és al passat.
Miquel de Palol
Avui, al meu carrer,
escolto la quitxalla sentint-se com herois
amb el so d'una pilota que batalla la terra
dessota els seus peus.
M'acosto a la barana i sento
els ocells que canten els temporals
que els van deixar orfes de pare i mare
i de nonats germans.
Avui, al meu carrer,
la fressa pobre, de branques
besades per un feble vent.
Petons d'una tarda
que es perd en el cel se senten
en un passejar que tant conec.
El pensament, també,
ell és perd,
amb el dol de l'avui que marxa.
Disset de maig de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada