Alens d'altra
existència,
perfums de Paradís lo
cor alcança,
meravellosa essència
que dóna el viu conhort
i l'enyorança.
M. Costa i Llobera
Tots les matinades,
va a collir aigua del riu
que es vessa a la font
a on s'emmiralla el fons de la mirada,
tot s'atorga el mormolar
que li diu que el dia es nat.
S'arranja els cabells en el llambreig,
es deneja la faç
i deixa anar el seu cant
just quan el vell campanar
toca
l'albada.
El poble desperta en la veu coneguda
com si fora rosada.
Disset de maig de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada