Com
teranyina que s'esfilagarsa
així
se'n va tot el meu dol mesquí,
ara
que arreu veiem esllavissar-se
la
gota blava, deixondir-se el bri.
Josep
Carner
Es fa constància del
distanciar
entre el temps i els costums
i
retorno,
sentint-me insensatament
innocent
a les hores que em duen
els records d'antigues
fugides.
Quan arriba l'horabaixa
vull restar amb la teva aroma,
aquella que em retorna
al jardí humil de gessamí
i no sentir cobejança
del cant de les orenetes
que sempre retornen amb mi
per amitjanar primaveres.
Nou de maig de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada