diumenge, 29 de novembre de 2015

Les tres del matí
i el somni que volia tangible no es fa present.
Buit és d’ell, ple d’absència humana.
El son lleuger desperta
                                   enganyat
pel so d’un motor d’un veí que arriba
de fer la seva festa i el record retorna
amb unes petjades i el girar d’una clau.
El silenci es pot contemplar a ombra de la nostàlgia,
dipositada a una prima capa de polsim als mobles,
a tota la llar, gairebé invisible, que ressonant
com repicar de campanes d’església ara llunyana,
no deixa dormir i s’incrusta al fons
                                                       de l’ànima.


Set de novembre de 2015

dimecres, 25 de novembre de 2015

Concessions  que dóna la vida de tan en quan,
beques pagades a consultes de psiquiatres
que t'embutxaquen receptes de comprimits
per respirar i poder dormir sense el fosc neguit que
asfixiant, fa oblidar-se d’angoixes i ruptures de passat,
de les assercions que d'altres asseguren adverant,
que són de la ment, invencions d’un somni
quan un es creu que l’amor                           
                                         és real.

Set de novembre de 2015

dilluns, 23 de novembre de 2015

La sang fa la bullida del records
i la boca
              s’asseca de mots.
La saliva s’evapora
traspassant i ofegant l’ànima,
en el passadís que la duu
directament a la retina
i regalima escuma de mar.

Potser una gota que cau pel rostre
xopi la llengua
                        potser,
per poder tornar a declamar un vers.


Sis de novembre de 2015 

diumenge, 22 de novembre de 2015

Quins triaria...


                                                                                            Quin triaria
                                                                                                                 de tots el vents,
                                                                                            per dur-me en la llum certa?
                                                                                            
                                                                                           Joana Raspall


Quins triaria,
de mots que et tornessin a casa
pel bell camí del Mas.
Quins triaria
que em duguessin als cabells
el fil de la teva veu
                              declamant-me
com el més sincer poema.

Quins triaria
quan sé de ben cert,
ells ja han triat per acomplir el somni que
és ser corriol
                  l’un de l’altre.
                                   
Tres de novembre de 2015








dissabte, 21 de novembre de 2015

Hi ha nits en les que
la frustració penetra al cor 
quan sents que l’esforç per refer
tot el que no va ser,
es cobra de la teva pena
                                          perquè
hi ha nits,
en les que sents que l’oblit d’altres
no és oblit.
És trencadissa del record
                                           d’antics errors.


Sis de novembre de 2015





divendres, 20 de novembre de 2015


Mentrestant els joglar esperen
que aquelles paraules d’ocells
vinguin a fer nius per primavera,
s’escriuen de somnis.
Els uns
          dins la solitud de l’hivern
sentint com penetra a l’ossada,
d’altres
            junts
                   entre llençols
que no permeten el pas del fred.

Quatre de novembre de 2015