dimarts, 31 de maig de 2016


VEU NEGADA

Camino pel corriol del viure
sense perdre el seu marge de vista.
Al meu voraviu albiro conflictes,
- m'ho diu el vent -
i miro de no respirar
la impura toxina de fets que desuneix
ofegant l'impol·lut aire
que escanya l'ànima.
Unes veus parlen del meu nom.
Ni puc, ni vull entendre
aquesta nota que no es fa estimar.
Transito, sense fer fressa,
per no despertar el record,
girant pàgina, escrivint de nou
sense remor ni cap bram.
Corre la veu apagada
sense fer cridadissa.
Les mans que ho volen dir tot
fan surar a cada pas uns mots.



Vint-i-sis de maig de 2016

dilluns, 30 de maig de 2016


CONFORTACIÓ

A cops,
quan els mots no tenen
cabuda a la buida ploma,
troba refugi la vista
a les pàgines d'un llibre
que commou,
i l'ànima troba conhort
en el bri de la brisa.
S'hissa la mirada
per esguardar les flors
que saltironegen al pati
l'alegria d'un jorn de sol.



Vint-i-cinc  de maig de 2016

divendres, 27 de maig de 2016


COMPLICITAT ABSENT

Tanta complicitat absent fa calfred.
Gira el calidoscopi humà
i el cercle canvia.
L'embolcallat de l'alè
s'ha difós en el temps,
el pentagrama ha baixat
cap a una nota més greu.
S'ha extraviat aquella melodia
que totes les tardes
destil·lava bons moments.
No reconec
aquest entorn esvanit,
quan torna la soledat
i jo no la reconec.


Vint-i-quatre de maig de 2016


dijous, 26 de maig de 2016


NO ET SABRIA

No et sabria dir quants oceans
creuen per niar les balenes,
però sé que entre tu i jo
la distància és perfecta
enmig de tanta mar
i tanta terra.
No et sabria dir
si els ocells passen fred i fam,
però sé que, entre tu i jo,
tenim a vessar el rebost
i els cossos en l'abraçada,
amb la temperatura perfecta.



Disset de maig de 2016

dimecres, 25 de maig de 2016


El ball de màscares:
mentides, suposició,
negatius, veritats...
Miquel de Palol


ESTRAMPS

Comença la dansa
dels mots que volen ballar.
Són estramps, desaparellats,
amb ritme propi.
No es fan còpies postisses
de cap càntic ni cant.
Són la veu de qui sospira,
són l'instant d'un viure,
ineludiblement lliure.



Disset de maig de 2016

dimarts, 24 de maig de 2016


L'hivern és blanc.
I aquest rosat llunyà?
La primavera.
Miquel de Palol


Al camp del costat de casa
no li perdo la vista.
No vull que s'escapin els grocs
de quan l'estiu arriba.
Al camp del costat de casa
pintat com vestit de roselles,
llençols que canvien colors,
el verd de la primavera
i aquells taronges quan fuig el sol.
Al camp del costat de casa
no li perdo la vista
l'esplendor del seu sostre de fosca
si ho permeten núvols i estels.



Disset de maig de 2016

dilluns, 23 de maig de 2016


Passa l'ocell.
La fressa de les ales
és al passat.
Miquel de Palol


Avui, al meu carrer,
escolto la quitxalla sentint-se com herois
amb el so d'una pilota que batalla la terra
dessota els seus peus.
M'acosto a la barana i sento
els ocells que canten els temporals
que els van deixar orfes de pare i mare
i de nonats germans.
Avui, al meu carrer,
la fressa pobre, de branques
besades per un feble vent.
Petons d'una tarda
que es perd en el cel se senten
en un passejar que tant conec.
El pensament, també,
ell és perd,
amb el dol de l'avui que marxa.



Disset de maig de 2016

diumenge, 22 de maig de 2016


Canvien els ulls de pàgina
per seguir llegint aquell llibre.
I tot canvia.
Els mots desvarien
en un enyor sabut
                             i deliren
en aquest camí solà
de cares i noms que ja no discernirà.
Altres vindran.
Res és mai el mateix,
ni ella ni el món que deixa enrere,
ni els mots, ni els accents embadalits.
Ella només sent
                        que tot canvia.


Disset de maig de 2016


dissabte, 21 de maig de 2016


Alens d'altra existència,
perfums de Paradís lo cor alcança,
meravellosa essència
que dóna el viu conhort i l'enyorança.
M. Costa i Llobera


Tots les matinades,
va a collir aigua del riu
que es vessa a la font
a on s'emmiralla el fons de la mirada,
tot s'atorga el mormolar
que li diu que el dia es nat.
S'arranja els cabells en el llambreig,
es deneja la faç
i deixa anar el seu cant
just quan el vell campanar
                                        toca l'albada.
El poble desperta en la veu coneguda
com si fora rosada.



Disset de maig de 2016

divendres, 20 de maig de 2016


Va davant meu en les tardes que plou
la inconeguda, la sense paraula.
Als ulls s'aboca mon cor de bell nou.
Josep Carner

Com ho fa el coratge que perceps
en la part fràgil i forta de la meva mirada,
dóna'm un mot
i lleva'm la vida sencera,
que els murs s'han ennegrit
de tanta pluja i tanta pena.
Dóna'm un mot
per rentar-ho tot de descreences
i et pugui llegir dins la closca del poema,
tot net i tot nou.
Dóna'm un mot
i em destriaré
                     delicadament
en cada lletra del teu alè
que té aquell remot regust a deler.



Nou de maig de 2016

dijous, 19 de maig de 2016


Ara és el temps tan delicat
que, en ésser nit fresqueja.
Josep Carner


Sense cap més propòsit que el de fer
la crema del somni,
volto dins la llum blanca
i em faig lliure
de la tenebra del fosquejar.
Tot el sentir clareja
com el besllum del dia
que banya el paisatge d'un cos
que m'emparaula una dansa
quan es fa acord dins la meva plana.



Nou de maig de 2016

dimecres, 18 de maig de 2016


Com teranyina que s'esfilagarsa
així se'n va tot el meu dol mesquí,
ara que arreu veiem esllavissar-se
la gota blava, deixondir-se el bri.
Josep Carner

Es fa constància del distanciar
entre el temps i els costums
                                          i retorno,
sentint-me insensatament innocent
a les hores que em duen
els records d'antigues fugides.
Quan arriba l'horabaixa
vull restar amb la teva aroma,
aquella que em retorna
al jardí humil de gessamí
i no sentir cobejança
del cant de les orenetes
que sempre retornen amb mi
per amitjanar primaveres.



Nou de maig de 2016

dimarts, 17 de maig de 2016


Plou sens gens d'esforç, aquesta tarda...
Martí i Pol

Avui, he vist una solitud desconeguda.
Estava trista
                     més del que jo ho estat mai.
Tot és massa antic per etzibar,
 sempre anant i revenint,
vol un clos estable.
No vol més desert ni navegar sola
com si fos un espectre, reu d’ella mateixa.
Em traspassa  una llança d’aflicció però sé
que si he de lliurar-me per amarar-la
es dissoldrà a les meves mans,
submergint-se al boscany de la meva ànima.



Cinc de maig de 2016

dilluns, 16 de maig de 2016


Més que altre cosa t'hauria de temptar
aquell que aniràs descobrint com més t'apropis
al vell mirall consuetudinari.
Martí i Pol

No t'adones que l'orgull
es nodreix de tu
distraient la teva ànima?
L'hauràs de matar,
si és que encara no t'has permès
fer el viatge que et durà al viure.
T'adonaràs, en el solc del temps
que provoca esgarrifances,
dels colors que dansen
i en el llampec de l'espill
et veuràs una mirada encesa i humil.
Despropòsits de renúncia al punt d'honor,
cansada estàs de fugir de la teva ombra.



Cinc de maig de 2016

diumenge, 15 de maig de 2016


A cops,
la solitud es redescobreix
al llindar de la cambra,
jeu a l'ombra de la porta,
frontera de qui la ignora.
A cops,
permeto que envaeixi
aquell petit espai de l'ànima
que sé que,
només restarà una estona.
I cantem, cantem i cantem,
fins que ella s'esvaneix
amb la claror del somni.



Quatre de maig de 2016

dissabte, 14 de maig de 2016


Les clàudies pengen com arracades
de les branques del tronc
d'aquella prunera que una nit de tempesta
va estar a punt de sucumbir.
Els miracles no existeixen,
però totes les primaveres ella reneix,
acuitant la vida,
forjades a la terra, les seves arrels.
En tinc records d'ella i d'aquella jove noguera,
d'aquell nesprer i de les primeres tomateres.
En tinc record d'aquell rafal
a on guardava les eines
que assaonaven terra i pell.



Dos de maig de 2016

divendres, 13 de maig de 2016


La tarda va morint i pesa,
tant com ho fan les pedres
que ha anat collint al camí
on s'està perdent la nit.
La tarda s'incrusta a l'ànima
tant com ho fa l'absència
d'uns mots opacs
que no deixen aire per respirar.
La tarda ja no és tarda.
És un capvespre esgarriat.
Desaprofita la visió dels cims
que, des de la balconada,
es deixen embolcallar  pel tranuitar
que fa la vetlla i no abandona
la idea de passar la nit en blanc.



Dos de maig de 2016

dijous, 12 de maig de 2016


Dins l'espessor dels seus cabells de castanyer
es van dipositant petits flocs de neu.
Els anys no l'enganyen.
Dins la seva arrel, el seu cor s'escampa
                                                             fluint
fins un mar roig que bressola aquella barca
que l'ha de dur, travessant la foscor de l'obscur,
a la claror d'un cel que perfora tenebres.
Dins la quimera pura d'una il·lusió
l'ànima esdevé alquímia transparent
i es perd dins la tardor dels seus ulls
fins que ensopega amb el delta del seu cos.



Dos de maig de 2016

dimecres, 11 de maig de 2016


Plou a l'ànima
i retruny al seny.
El caliu es glaça
en el llampec de la paraula.
El final, sempre,
és tornar a començar.
La cloenda
                  esdevé  en el no-res.



Vint-i-vuit d'abril de 2016

dilluns, 9 de maig de 2016


Llegeix les pàgines
d'un diari virtual de sentiments
i es troba cada dia paraules
que són com pedres pels ulls,
motius per ensopegar.
Ell no ho sap
                     no la coneix ...

Ha après a saltar els obstacles,
eren la reclosa que la privava
de seguir el curs del seu riu.



Vint-i-nou d'abril de 2016

diumenge, 8 de maig de 2016


Meno cap al meu anonimat i em capbusso dins la cova
que un dia vaig inventar per amagar les paraules.
Encomano les passes cap a una portalada
de nostàlgies viscudes
                                   tants cops
i travesso la comporta d'aquella cambra
on trobo a una nena engolint mil mots prohibits,
fent quimeres d'històries alienes
que li baden els ulls i el plaer
i es descluca el palpità del cos.
Arraulida a ella,
copejant-me dins la dicció,
resto oculta
                    com pètal de flor.



Vint-i-cinc d'abril de 2016

dissabte, 7 de maig de 2016


Entre silencis de mots
la mira de reüll,
no vol trencar l'instant
en el que ella agafa el plomí
per escriure entre cançons
de veus properes.
No vol trencar l'instant,
i plega la roba i pensa
que l'estima profundament.
Ella se'l mira de tant en tant,
pensant i sentint el mateix,
a cops eternament.



Trenta d'abril de 2016

divendres, 6 de maig de 2016


El dia naufraga amb la foscor
i encara no veig el port
on em vaig proposar d’arribar.
M’endinso dins la nit,
la vesprada s’apaivaga
i no ho vull, no...
Encara atenc l’amor
que hi és i no s'acosta.



Vint-i-tres d'abril de 2016

dijous, 5 de maig de 2016


Et poso el préssec de la meva pell
a les paraules de llimona que et dic.
Et poso un polsim de xocolata als ulls
per endolcir els mots.
Encara que no saps que aquests
duen la canyella no cuinada encara,
el picant del gingebre per esclarir la gola,
encara que els mots ni ho perceben.
Afegeixo un toc de mel,
per fer pa de pessic del temps
i una poma, per donar-li aquell regust
d'invents que, crec, són meus,
malgrat  jo sé,
que en aquest moment
no en sé pas res d'alquímies.
És l'instant aquest
en el que faig un pas endavant
i soc una altra que no pensa,
ni vol tan sols parlar
dels minuts que en silenci callen.
He de fugir, feréstegament com sempre,
a la cerca de les maduixetes de bosc,
en aquell indret que només
                                          conec jo.



Vint-i-tres d'abril de 2016

dimecres, 4 de maig de 2016


Si no tinc el cel a la llar
és com si no existís cap sostre.
Si no tinc un núvol per plorar
és que el sentir, perdut està.
Si no tinc un finestró on mirar
-tinc un món defora-
                                 no l’albiro.
Si no tinc la teva mà,
m’extravio. Sí, ho faig.
Però si no tinc el teu mirar,
cega sóc,
invident dels teus mots.



Vint-i-tres d’abril de 2016

dimarts, 3 de maig de 2016


No va bastir mai els finestrons de casa.
No va escoltar els ocells que marxaven
i deixarien de cantar-li sa nuesa.
No estava bastida per dins
i denudava la porta de la llar
i un dia el cor
                     va deixar de palpitar.
No va bastir els finestrons de casa
i el color gris s’hi va instal·lar.
Potser l’hivern va anar-hi a viure
per acabar de glaçar
                               el poc que lluïa
malgrat ser, i voler ser, encara jove.



Vint-i-tres d’abril de 2016

dilluns, 2 de maig de 2016


Només em queda un tram de somnis per esgarrinxar
i arribar al cim que a estones he anat bastint.
No tenen aparença de ser importants
però a les entranyes de la muntanya
s'amaga aquella màgica essència
que em donarà ales per volar quan sigui dalt.
Tu ets la part del somni incomplet,
aquesta és la meva fortuna més gran
i de ben segur que en tinc molta més
quan escric tot el que una nit de torsió
es redreça en una cançó d'albaïna
que distreu el pensar alliberant el sentir.
M'esforço per no dubtar i per seguir
astorada de que siguis en el meu camí de pujada,
esbalaïda de que siguem aquí, fent una escala.
Punyo la lluita i et donaré la meva mà
si et cal un dia per arrossegar-te,
si a tu et manquen les forces per caminar.
No vacil·lis
                   que jurco  perquè sigui així.



Vint-i-dos d'abril de 2016



diumenge, 1 de maig de 2016


EL MAIG DE LA MARE

S'acaben les pluges d'abril
i avui el sol llueix, espectacular
per rebre un altre mes de colors.
Els arbres exhibeixen els seus fruits
dessota els verds del brancatge
i els camps insultants d'esplendor
en una mitja primavera,
plens d'aquell desig de roselles
on un voldria morir.
És maig, el de les flors més tendres,
el de la mare que totes duem dins.
Qui no voldria un ram ben farcit?
És maig i concordant avui,
és també el dia d'enaltir
a qui un dia va grifollar la semença,
miracle de natura, jardí de vida
per compartir, per estimar,
per viure allò que no marceix, només creix.
És maig i a les branques del nostre arbre
abracem el vol dels fills,
tot i esperant que algun dia
tornin al nostre niu
i en la genealogia d'un branquilló
basteixin el seu propi cau
                                        de caliu.
                            

Ú de maig de 2016