dijous, 31 de desembre de 2015

Vine.
Acostat.
Pren-me.
Encén-te.
Neix.
Creix.
Inunda’t.
Ofega’m.
Morim
            en el bes.



Quinze de desembre de 2015

dimarts, 29 de desembre de 2015

Em treus la roba tímidament
i em basteixes de la passió que s’escriu
sense mots que només es poden sentir
a la fondària del caliu dels llençols.
Acullo el bes de la paraula més tendra,
més neta i transparent que ningú mai ha dit.
Em traspasses i mor la nit als teus braços
i arraulida a ells, la meva vida fa pregó
                                                             al teu existir.

Catorze de desembre de 2015
Respira que a tu la vida et cau molt bé.
Agafa ben fort el seu timó i viu,
per abraçar-la, per viure-la al meu costat.

Junts, que tu ho saps
que res ens pot fer mal,
ni tan sols els miralls
                                trencats del passat.

Junts, que tu ho saps
que les nostres ànimes,
són inesquinçable espill
                                   l’una de l’altra.



Catorze de desembre de 2015

diumenge, 27 de desembre de 2015

L’esgotament, com cala d’una platja abandonada,
fa sotsobrar el sentiment que abatut
s’entrega a la sorra i s’enterra
per no veure, no sentir, no tastar
el sabor que amarga i escanya.
No vol viure aspre, quan teixit de fil de seda
es reconeix, sargit dins els descosits
                                                        de tots els temps.


Tretze de desembre de 2015

dissabte, 26 de desembre de 2015

Dues llums, una al davant de l’altra,
creient-se mutu mirall en el vidre que les separa.
Dues llums enceses que no volen apagar-se,
l’una, la de la nostra llar
i l’altra que espera amb calma
que la matinada
                        ens traspassi les nits.


Onze de desembre de 2015
Hi ha nits que es recargola al llit
cercant l’ombra d’una lletra,
la essa de Soledat.
S'escriu mil cops la essa de la saviesa
que li va dictant el seny.
Tanca els ulls cridant al somni
de ser un ésser desitjat
i al cor, dibuixada una ce trencada,
mateix so
               dissemblant significat.



Tretze de desembre de 2015

dimecres, 23 de desembre de 2015

No hi ha cap pany que pugui tancar la porta
d’aquest amor nostre.
La clau l’hem llençat al mar del passat
i ara oberta de bat a bat ens fa miratge
d’un horitzó que se’ns acosta.
Infinita passió feta vers del ara,
d’aquest temps
                        que
                             només és nostre.


Trenta de novembre de 2015


dimarts, 22 de desembre de 2015

Perquè molts minuts i minuts té el dia
i la meitat d’ells penso en tu.
En alguns d’ells ho faig,
sempre que puc
                           t’escric.
I tots els segons que em resten
els compto sense adonar-me
que la meitat de les hores del dia
també ho faig:
                       ordint escriure’t
                                                 a Tu.


Onze de desembre de 2015

dilluns, 21 de desembre de 2015

A voltes m’amara el goig,
també el neguit de la fosca
figurant de solanes ombres
que m’amaren al llit.
A voltes
              m’amara la Soledat,
algunes nits ve a mi
                              i ho fa:
amarar-me del sentir.



Set de desembre de 2015
M’endinso al mar dels teus braços
i et cabusses fins al fons del meu cos.
Naufrago a l’illa del teu desig,
m’aferro a la teva fèrtil mirada
i m’enfilo a la teva paraula, per sentir
el teu alè, que és brisa, per arribar
a la teva terra somiada:
la que em vaig prometre
                                      conquerir.


Onze de desembre de 2015

dissabte, 19 de desembre de 2015

Conec cada mot d’aquell escrit de comiat.
Conec cada traç dels dits de les teves mans
que petgen en la guspira intensa de la meva pell.
Em reconec a la línia de la teva vida
en cada frec de palmells que fan que la meva
vulgui ser camí de la teva.
Que el teu mirar és el meu.
Et conec fa temps
                             i Jo
                                   no ho sabia.


Trenta d’octubre de 2015
         

divendres, 18 de desembre de 2015

Cada cop que marxes deso el teu record i paraules
en una capseta que tinc a la calaixera de l’ànima.
Tanco els ulls per tal de poder-te veure i trobar
en la foscor un fil de claror que m’indiqui
que aquest feixuc camí que a voltes desenfrena
                                                                        és el bo.
Conscient sóc que la lluita no és fàcil
en aquest corriol de sentiments i raons que vull toll,
no assedegat a la memòria que
                                               perenne et recorda.


Sis de desembre de 2015

dijous, 17 de desembre de 2015

A cegues, t’he vist en la fosca
i t’he sentit respirar-me,
traspassant-me del teu immens desig.
Encenc una espelma i ella
em sembla veure dos fars, les teves ninetes,
guies del teu retorn al meu port.
Et llegeixo a les pestanyes dels teus mots
el meu pensament
                            fet poema.


Vint-i nou de novembre de 2015

dimarts, 15 de desembre de 2015

Aquest vespre, la lluna plena brilla arborada
amb la intensitat de milions de lluernes que surten
dels camps per il·luminar-me l’assossegada nit.
Surto a la balconada per llançar-li un bes
a un gèlid vent que presentment no tresca el cor
que calenta l’aire, per dur-lo  ben prop de tu
del teu fred jaç, per escalfar-te l’ànima.
Somric, cansada d’una altra jornada, quan et penso
en la dolçor del teu conegut rostre, que dibuixa
dels teus ulls el nostre bell somni, que no és cap altre,
que el desig que tenim d’estimar-nos
                                                        l’un de l’altre.


Vint-i-sis de novembre de 2015

dilluns, 14 de desembre de 2015

T’escric per dir-te quan t’enyoro.
Quan surto, quan entro,
quan cuino, quan menjo.
Quan sóc veu que canta o silenci que trenca l’albada,
quan al costat dret i dolç del meu llit
trenca la fosca i tu
                               no ets allà amb mi.

T’escric amb tinta liquada d’enyor que fa que plori
la meva ploma dibuixant-te en poema,
quan ressegueix fidelment
                                         els teus mots.


Onze de novembre de 2015

diumenge, 13 de desembre de 2015

S’aixeca el dia amb el color de l’hivern
i la cambra sencera encara guarda
el caliu de dos cossos que es miraven
i es cremaven com pira, a la llar del seu foc.
S’aixeca el dia amb tonalitats glaçades
que fan que l’aire es pugui tallar a l’estança
a on les brases, entre cúmul de cendres, volen revifar
d’unes poques espurnes el remembrar
                                                         del bes compartit.

Vint-i-u de novembre de 2015



dijous, 10 de desembre de 2015

Sorpresa, de que la vida m’hagi triat
per seguir en el meu camí inacabat encara
de deixar-li unes poques petjades més.
Sorpresa de tanta gent que m’estima tant.
d’altra que només un xic.
Sorpresa, de que en aquest corriol m’hagis vist
i decideixis d’acabar-lo caminant
                                                         amb mi.

Dinou de novembre de 2015





dimarts, 8 de desembre de 2015

A ulls clucs, les teves mans coneixen
cada corba, cada plec de la meva pell,
equidistants d’ella que coneix el tacte
dels solcs de la teva que em descobreix.
A ulls clucs, un Sol lluent que es retira
de la vista,  en curtes, massa curtes estones
per deixar-nos gaudir d’una fosca a on podem
trobar la llum que ens declama en la joia
                                                              del nostre vers.
 


Disset de novembre de 2015

dilluns, 7 de desembre de 2015

Trenca la matinada com si no hagués estat nit,
trenca l’albada i s’allunya la lluna de mi.
Trenca aquest fred que glaça el temps que
trencarà l’ossada de qui és solà al llit.
Trenca la ploma i gita torbada la plana blanca.
Trenca abocada l’angoixa, al suc de la memòria.
Trenca la gola per llançar-li a l’oreig un gemec.
Trenca la nota que trenca el silenci que
                                                            tot ho trenca.


Vint-i-quatre de novembre de 2015

diumenge, 6 de desembre de 2015

Ningú ho hagués dit
que aquella parella de furtius amants
volguessin entrar dins la gàbia de la llar
per estimar-se, ben lliures.                                    
Ningú ho hagués dit
que els cims d’incerteses eren molt alts,
però el seu amor era tan gran que van ressorgir
com aus que volen fer un niu que
                                                    ningú ho hagués dit.

Divuit de novembre de 2015
                                             
                                             
                                             
                                             

                                             

dissabte, 5 de desembre de 2015

Aquest novembre ens floreix
i no sé definir amb uns mots
la sensació tan poc feixuga que m’amara.
Aquest novembre tant ruixat de la pluja dels ulls
fa un immens salt en la tardor que s’enfila
envers una altra nostra i eterna primavera.

L’hivern, passarà de llarg i nosaltres
amb ell, arraulits i junts
                                     les seves llargues nits.



Setze de novembre de 2015

dijous, 3 de desembre de 2015

Potser
          d’aquí a uns anys
jo tindré els cabells aixoplugats de neu
i tu
    potser
sortiràs al carrer amb un capell
per amagar els que se t’han endut els anys.
El que el temps no podrà canviar
                                                         mai,
és la puixança d’aventurar-nos dins el color
que ens llueix a l’esperit.

Farem un passeig
                              de la mà agafats,
fent una manyaga que
de cada vers ens esbossi un somriure,
al cor
         i als visatges vells.


Onze de novembre de 2015
En el sentir d’una veu,
totes les boires del món
                                   s’esvaeixen
i li donen en minuts pas al Sol          
que ho torna tot
                             nítid
                                    transparent.
Torna l’arc de Sant Martí
                                        lluint
amb tots els colors que li calen
                                              al meu cel.

El cor s’exhibeix
                          amb el millor to
                                                  que té.

Vuit de novembre de 2015 

diumenge, 29 de novembre de 2015

Les tres del matí
i el somni que volia tangible no es fa present.
Buit és d’ell, ple d’absència humana.
El son lleuger desperta
                                   enganyat
pel so d’un motor d’un veí que arriba
de fer la seva festa i el record retorna
amb unes petjades i el girar d’una clau.
El silenci es pot contemplar a ombra de la nostàlgia,
dipositada a una prima capa de polsim als mobles,
a tota la llar, gairebé invisible, que ressonant
com repicar de campanes d’església ara llunyana,
no deixa dormir i s’incrusta al fons
                                                       de l’ànima.


Set de novembre de 2015

dimecres, 25 de novembre de 2015

Concessions  que dóna la vida de tan en quan,
beques pagades a consultes de psiquiatres
que t'embutxaquen receptes de comprimits
per respirar i poder dormir sense el fosc neguit que
asfixiant, fa oblidar-se d’angoixes i ruptures de passat,
de les assercions que d'altres asseguren adverant,
que són de la ment, invencions d’un somni
quan un es creu que l’amor                           
                                         és real.

Set de novembre de 2015

dilluns, 23 de novembre de 2015

La sang fa la bullida del records
i la boca
              s’asseca de mots.
La saliva s’evapora
traspassant i ofegant l’ànima,
en el passadís que la duu
directament a la retina
i regalima escuma de mar.

Potser una gota que cau pel rostre
xopi la llengua
                        potser,
per poder tornar a declamar un vers.


Sis de novembre de 2015 

diumenge, 22 de novembre de 2015

Quins triaria...


                                                                                            Quin triaria
                                                                                                                 de tots el vents,
                                                                                            per dur-me en la llum certa?
                                                                                            
                                                                                           Joana Raspall


Quins triaria,
de mots que et tornessin a casa
pel bell camí del Mas.
Quins triaria
que em duguessin als cabells
el fil de la teva veu
                              declamant-me
com el més sincer poema.

Quins triaria
quan sé de ben cert,
ells ja han triat per acomplir el somni que
és ser corriol
                  l’un de l’altre.
                                   
Tres de novembre de 2015