dissabte, 30 d’abril de 2016


No vull més aquestes botes que em serren,
vull sentir l'arena de la platja com s'escola
entre mans i dits.
Submergir-me en la mar
i deixar-me amarar per una sal
que no suri de les meves llàgrimes.
Vull que una part de mi reneixi
en la fresca i alegre manyaga
quan trenca la onada
                                  i em dóna esma,
em dóna força i em bressola dolçament.



Vint-i-dos d'abril de 2016

divendres, 29 d’abril de 2016


Es va preguntar
si estava cansada de la vida
i el temps li va respondre
que només volia el reposar d'un temps.
Es va preguntar fins quan plouria
i la ploma de l'ocell va escriure la resposta
que té el color de l'esper.
Ella es va preguntar quan sortiria el sol
i el mirall li va indicar que obrís el finestró,
que el dibuixés
                        i regalés
la llum del seu interior.



Vint-i-dos d'abril de 2016

dijous, 28 d’abril de 2016


Guardo una mica de caliu a l'ànima
embolcallada d'un cos fred de coratge.
No sé com dir-t'ho, no sé què fer.
Tinc un missatge, la teva veu,
la que em bressola,
la que em diu que sóc forta.
I jo et crec,
com si d'una pregària es tractés, jo et crec.
Mai vaig a missa, ho vaig deixar de fer.
Però tot i així
                         jo et crec.



Vint-i-dos d'abril de 2016

dimecres, 27 d’abril de 2016


Em pregunto si hi ha alguna cosa millor
que qüestionar-se sobre la raons que et porten
a un camí que no volies.
Algunes dades les vols retenir,
aquelles que fan que s'exhali el baf reconegut
de l'esper quan em dones la mà
i em dius que em despreocupi de conegudes cabòries
amb el conhort que el teu mirar transmet,
quan em llegeixes el desesper i la impotència
per sentir que no puc entregar-te res més.
Ara un silenci, després llàgrimes.
I tu, assoleixes aquell somriure desitjat,
tu... i la teva paciència amb els meus deliris.
Em calmes amb la manyaga,
em beses
              i torno a ser jo.



Vint-i-dos d'abril de 2016

dimarts, 26 d’abril de 2016


Encara hi ha neu a una part de la meva terra
i no tinc la claredat per distingir el seu blanc
perquè només veig el contrast del negre de les nits
que gaudeixen poc de les llunes noves
que aviat es fan velles i mai són plenes.
Encara no he anat als camps a mirar-li la cara al cel,
a escoltar els ocells, a jugar amb les roselles.
Encara sóc aquí escrivint
                                        de blancs i negres
i m'estic perdent una vida sencera.
Em posaré el vestit de passejar i caminaré
difosa en els colors que volen sorprendre'm.



Vint-i-dos d'abril de 2016

dilluns, 25 d’abril de 2016


Cada nit,
just a l'escaire fosc de la cambra
m'espera l'ombra insomne del dia
que ha estat confiada, impacient,
per ser el desvetllament conscient
de que el somni agradable d'abans
es restitueixi com antigament ho feia
a la ment que vol el repòs
de les forces perdudes
                                  fa tant...
La inèrcia obliga a cloure les pipelles
mentre els maxil·lars s'estrenyen
sense volença ni desig de despertar.
Aigües volvoses t'ofeguen quan plouen
dedins el cel de l'ànima
i et lleves amb l'apatia de forçar uns mots
que et claregin el que ets
                                       i el que no...
Penses en quimeres i escrius,
com si res del que estàs vivint interessés.
Penses i mous els dits, mous el paper
per fer un esborrany que narri l'instant
de la relació amb el teu sentiment.



Vint-i-dos d'abril de 2016

diumenge, 24 d’abril de 2016


Sóc blanc de les teves paraules,
punt de mira sóc, el teu,
que va més enllà de l'aire.
Dispares els teus mots com dards
que es claven just allà, en el meu respirar.
Duen aquell verí que no mata,
només dulcifica els moments
en la lletania d'aquesta tarda,
a on sembla que els blaus surin
del fons a on sóc arrelada.
I la terra s'ennegreix,
mentre Tu i Jo dansem
difosos en el temps
                              que s'escapa.



Divuit d'abril de 2016

dissabte, 23 d’abril de 2016


Tanco els ulls
                        i viatjo al país
on habiten totes les paraules.
Engoleixo mil històries
de cavallers i poetes,
de roses i de princeses.
Navego en llegendes i poemes,
d'amor o de misèria.
Els teus mots em vesteixen
amb els pètals d'una rosa tendra.


Sant Jordi’16
Vint-i-tres d'abril de 2016



divendres, 22 d’abril de 2016


Et vaig conèixer la darrera primavera
i ens ha passat el temps
com el revenir dels falciots.
Ens hem regalat de moments,
d'incerteses i promeses,
ens hem impregnat del nostre sabor,
del nostre saber i una mica de bon fer.
Ens hem amarat de petons i paraules,
possibles còmplices,
de que en quatre estacions
haguem mort i florit
en braços l'un de l'altre.



Catorze d'abril de 2016

dijous, 21 d’abril de 2016


Del pessigollejar,
patit per tants a l’estómac,
troben la seva sortida infinits mots
que volen ser esclat de la pell.
Pugen per fer tast dels sentits.
Et puc llegir a la mirada
                                          i en el bes
i et segrego de dolça essència
quan recito el teu llibre,
quan Tu i Jo ens fem poema.



Catorze d'abril de 2016

dimecres, 20 d’abril de 2016


Fineix el dia
amb el perfil dels arbres
fixat a la mirada.
Unes ombres que espanten les flors
que tanquen els pètals copsades,
en la fresca i silent solana
d'aquesta vesprada.
Un llibre, la música
                                  i una mà estimada
fan que la solitud
s’hagi amagat i perdut.
I jo, no demando per ella,
no captiva el pensament de fer la cerca
per fer trobadissa amb ella
en aquest instant a on el jorn
                                               s'esquerda.



Onze d’abril de 2016

dimarts, 19 d’abril de 2016


Amb tu,
esborro tots els punts i finals
i deixo els apart i seguits
que són els que separen
els dies de les nits.

Amb tu,
aprenc la gramàtica del cos,
la nostra pauta,
on et puc llegir la tendra mirada.



Onze d'abril de 2016

dilluns, 18 d’abril de 2016


Esguardo aquelles tecles
on s’han mort les notes
extingides de passió.
Creia que a la primavera
revindria l’apresa tonada,
potser a l’estiu, no ho sé,
no espero res més
que no sigui la meva música
que un dia va deixar de dansar
la melodia del viure.


Deu d’abril de 2016


divendres, 15 d’abril de 2016


Vull trencar els instants
perquè esclati tota la màgia
i em plogui damunt meu,
em xopi la seca ossada
i els eixuts pensaments.
Vull trencar el vent
i escolar-me com fulla d'arbre
per fer un viatge, el més llarg,
el que m'ha de dur
a on el pensar no sent més,
el sentir no tingui palpitar
i la raó no sigui una altra cosa
que viure sense els neguits
que tèrbolament assetgen l'ànima.



Deu d'abril de 2016 

dijous, 14 d’abril de 2016


Les hores passen com un ocell.
Volen les paraules i migren
fugint dels porus de la pell
que en la saó,
cerca el vers en l'escull
a on mor el temps.
Només el verd de la dermis
de la barana que amaga el carrer
deixa entreveure
                           l'esper
d'un arbre que torna a renéixer
i s'espiga cap a l'empiri  del cel.



Sis d'abril de 2016

dimecres, 13 d’abril de 2016


Respiro dins el buit de la teva boca
i exhalo tot el que em dius,
aprenc el teu llenguatge universal
i em capbusso dins del teu llibre
que m’ensenya com són aquells instants
en els que revifen els sentits del viure.
Ets l'oxigen que alena aquell pulmó,
aquella paraula que ho descriu tot,
ets la mirada que denuda la meva
i t'exaudeixo
quan m'aties en el palp dels teus llavis,
quan ens assaborim dins el bes.


Cinc d'abril de 2016
                   

dimarts, 12 d’abril de 2016



Hem viscut a tants llocs
que la memòria no avarca els records
de tot el que un vol o no vol,
fa tria del desig històric de recordar
de quin lloc venim per saber a on som.

Simplement pensem
la senzillesa de la vida tal com és,
simplement barrinem
un futur que no arribi més enllà d'avui o demà,
simplement sense perdre'ns
                                           ni esgarriar el temps
i ens enfonsem en la onada del viure
que ens arrossega al subsistir.



Cinc d'abril de 2016

dilluns, 11 d’abril de 2016


Tal com érem,
no hem volgut canviar aquelles petites coses
que tal vegada creiem, no eren importants.

Tal com érem,
tornem a ser el nostre propi dilema,
la nostra humana qüestió física i etèria.

Tal com érem,
decidim fer muda de paranys
i ens rescatem sempre
                                  quan retornem
al nucli de la tangibilitat que som.



Cinc d'abril de 2016

diumenge, 10 d’abril de 2016


Sóc tronc gallard de paraules
d'un cos que s'arrela
a l'ànima diàfana que l'amara
fent que li creixin
                             els mots.


Deu de febrer de 2016


dijous, 7 d’abril de 2016


Ja fa temps,
que no escric dessobre les ones del mar.
Un dia, fa poc,
vaig arribar al desig del teu port
i em vaig fer onada
per banyar-me del teu somni
i fer créixer les il·lusions
que, tard, per a cops sí arriben
si tanquem els ulls i obrim els cors.
La meva sal
                   la deso pel nostre riure,
la dolçor del riu que un dia
em va dur al teu oceà
                                 la deso al graó
que ens puja al cimall de la tendresa.



Vint-i-ú de març de 2016

dimecres, 6 d’abril de 2016


Un grapat de fulles,
brollades a les branques
dels arbres del meu carrer,
delaten l'amagat fruit
de pruneres i cirerers.
Semblaria que als xiprers,
senyors del paisatge perenne,
no els hi afectin els canvis d'estació.
No s'adonen que aquest any
no els hi han podat la sequera morta,
no s'adonen, no,
que per ells també passa el temps
encara que creixin maltrets.



Vint-i-ú de març de 2016

dimarts, 5 d’abril de 2016


Vas obrir la maleta del viure,
la vas carregar de memòria
i havies oblidat el lloc
on hi vas guardar la clau,
mestressa de la felicitat.
Vas obrir-la, i ara,
cada dia un vestit diferent,
els del color del dol,
els guardes encara,
potser un dia et caldran.
Ara, només vols dur
els dels colors del sol,
els de la lluna,
els que tenen l'aroma del bosc,
els de la de platja
                            i els del mar.
I et poses, si s'escau un cop al dia,
els de la passió pels mots.



Vint de març de 2016

divendres, 1 d’abril de 2016


El dia es lleva amb un cel ple d'interrogants
i la mort que planeja en forma de núvol.
Immersa en l'enteniment,
vull agafar aquell bocí de cotó com si fos la felicitat,
medito la vida a les teules blanques del cel.
Sento l'espectre de l'aire que em crida
i es fa un forat al cel
                                  i caic
i veig que la terra no és rodona,
 - hi ha tants cims per conquerir-,
no és un globus que es deixa endur pel vent.
Agafo un trosset d'edèn per tenir un bri d'esperança
i salpo amb el meu veler fins la terra que m'espera
davallant amb les boires baixes fins al mar de la destrucció.
Plora dels núvols la tinta que es fa paraules
la nit fa plorar també la sang dels estels,
que pengen com menuts ciris del firmament.
M'empesco un cavallet de mar que m'ha de deslliurar
fa galopada amb el vent, el ferm corser que viu en mi.
Jo tinc els meus somnis, digueu el que digueu,
i els enganxaré a les parets per recordar qui sóc.

Enfilaré l'esguard vers la lluna que m'aguaita somrient.



Vint-i-sis de març de 2016