dijous, 31 de març de 2016


Sento tant,
tant, que ho vulguis capissar tot
i que no comprenguis res...
Ni jo mateixa ho puc avenir.
Només vull que assimilis
que no pots intuir res,
doncs jo no copso res
i res no puc fer-te concebre.

Sento tant,
tant, no donar-te la mà
però no puc trobar la meva
només que, en unes paraules
que no et sabria explicar,
doncs són mots d'aquell sentiment
que en un jutjat
                         no tenen arguments.



Vint-i-quatre de març de 2016

dimarts, 22 de març de 2016


Despertem a la vida
dins un jaç desfet a la matinada
a on hem deixat la petja
d'uns gens coneguts,
que en forma de manyagues
han donat pas al joc de viure.

I tot s'oblida,
en aquesta nit
que crema i ens desfà.

Tanquem els ull,
els palmells fosos,
l'instint tranquil.
S'acaba el joc i com nadons
ens acluquem dins el somni.

I tot s'oblida,
en aquesta nit
que crema i ens desfà.
I s'oblida tot
                    en aquesta nit
on ja només es demora
aquell bleix d'una espelma.



Tretze de març de 2016

dilluns, 21 de març de 2016


Has tingut un mal dia
i l'única cosa que tens al cap
es alleugerir les teves paraules
cap al caliu d'una veu que t'aplaca.
Tot es desfà
                   tot el que neguiteja,
amb aquell to d'aquella nota
                                              que t'espera.



Tretze de març de 2016

diumenge, 20 de març de 2016


Arrelada estava a una terra,
resignada a patir sequera rere sequera,
fins que uns mots la van despertar.
Ara sap que ella és terra lliure
i es transmuta en natura
                                       i es fa arbre,
a on prenen les flors que no marciran
de la llavor que algú va plantar
la darrera primavera.



Onze de març de 2016

dissabte, 19 de març de 2016


Ves-hi,
mirat a l'espill de l'ànima,
directament
                  mira't als ulls
i reiterat que t'agrades,
tal com eres,
tal com et van fer,
i la bellesa s'obrirà
com el faiçó d'un somrís.



Deu de març de 2016

dimarts, 15 de març de 2016


Tot el pes de les paraules
dessobre la corda fluixa,
murmurant en el silenci
de l’equilibri que les durà
a l’altre cap del pont,
revessant un vers a cada pas
i al final del camí
                            esdevindran poema.



Set de març de 2016

dilluns, 14 de març de 2016


El silenci pretenent emmudir
a unes pells que volen cridar
als vents
              que les hi facin sentir,
la galerna que sacseja
la perspiració d'uns cossos
que es fan pluja nua
després de ser mar d'abraçades
al jaç que els fa navegar.



Set de març de 2016

dissabte, 12 de març de 2016


El vent em du unes quantes lletres
i la meva ploma es mou
com despertant de letargia,
rodola per desvetllar-me
i no em perdi aquest instant,
i el deixi en el record escrit,
esguard del pensament
que barreja mots
per fer-se vers
                       i després poema,
gravat com un disc vell de pedra
als sentits
                 que s'escolten l'ahir.


Set de març de 2016



divendres, 11 de març de 2016


T'esperava totes les nits,
aquelles que resulten tan llargues,
en les que l'insomni obligat
estimulava a fer de l'amor paraules.
T'esperava com la foscor
que esvaeix el deix de la realitat
per denudar totes les capes dels mots.
T’esperava
                    i t’he esperat,
bevent-nos la seducció a glops
com si fóssim la millor collita d'un vi.

Però aquell alè...
Ai! Aquell alè
                      mai va arribar.



Tres de març de 2016

dijous, 10 de març de 2016


Em poso aquell vestit de festa mai estrenat
i baixo a la bodega
amb aquelles precioses sabates de ball ,
per beure'm, i dansar un a un,
tots el poemes que vaig plorar
dins tantes ampolles de vi
que mai ens vàrem beure.
Unes, encara tenen
el sabor afruitat d’aquell temps gaudit.
D’altres, el regust de la jove acidesa
d’un temps
                   mai viscut.



Vint-i-nou de febrer de 2016

dimecres, 9 de març de 2016


Desig té de ser missatge,
passatgera d’un envàs
que algú va llençar a l'oceà.
Desig d'arribar a una platja
i passats uns anys ser trobada
per aquella nena que recorda
quan collia petxines.
Desig de ser alliberada
d’aquella mudesa de mots
que mai a ningú ha explicat.

Ha estat tancada molt de temps,
per la por
               a naufragar.



Vint-i-nou de febrer de 2016

dimarts, 8 de març de 2016


Veig passar la silueta del temps
i agafo el volant d'un vers
i marxo ben lluny,Veig passar la silueta del temps
i agafo el volant d'un vers
i marxo ben lluny,
sense saber si he d'anar
cap al nord o cap al sud.
Agafo el fruit d'un arbre proper
i faig una mossegada de vida,
el seu sabor em farà saber
en quin punt cardinal és el meu cos,
que s'ha perdut i es troba
a una encreuada de corriols
a on no viu
                  ni es reconeix.


Vint-i nou de febrer de 2016

dilluns, 7 de març de 2016


Cerco aquelles estonetes
barrejades d’alegries i tristors,
percaço el despertar, sense presses,
d’unes postes de sol,
on veia desaparèixer la primavera
que donava pas al fred de l'hivern
i al somni d’aquell vell estiu
que lliurava batalles
                                 contra el temps,
per no deixar-me atrapar
per la successió de la tardor.

Esbrino aquells instants, on tot un dia
podia ser una llarga estació
i en una petita estoneta,
s'esqueia tota una vida.



Vint-i-nou de febrer de 2016

diumenge, 6 de març de 2016


Li escric a la natura una lletra
explicant-li la falta que em fa.
Li demano que li digui al vent
que em llegui uns quants mots
que m’expressin com són els dies,
si l’ordi ha guanyat la terra,
si les roselles revindran als camps,
allà,
       a on el meu mirar
                                  ho pugui abastar.



Vint-i-vuit de febrer de 2016

dissabte, 5 de març de 2016


Posem a la venda paraules
fetes d'amor i tendresa
per exaltar l'ull del sentiment
de qui li cal la vivesa
d'una espurna que fa seva.
El cor aliè els fa seus,
aquests sentits que només són planys
perduts
            en un mar de nostàlgies,
volença de ser el port que van ser,
naveguen
              sense cap bri de vent
amb les veles enceses.

Tan sols una  franja de l'horitzó
els fa infinits.



Vint-i-vuit de febrer de 2016

divendres, 4 de març de 2016


Avui,
el vent em du glopades d'oxigen,
la flaire dels pins i unes poques flors
d'ametllers que s'escapen volant de les mans,
els pulmons baden en el deixondir
i sacsegen la pols de l''ahir,
on el paisatge s'ofegava en perpètua obscuritat.
Avui,
l'aire net reneix tímidament,
després d'haver sofert la tempesta
que feia tremolar els camps
on creixien les paraules,
acaronant aquella llavor
                                      que vaig sembrar.



Vint-i-vuit de febrer de 2016


dijous, 3 de març de 2016



Cremada pel sol,
tan sols la pluja ruixava les seves arrels.
La flor dorm
a on l'hivern no ha fet manifest
i no ha perdut ni el verd
                                       ni l'esper.

La vida s'asseu al seu flanc
pacient i atesa al seu florir,
i ho fa en l'esguard dels colors
que l'acompanyen
                           dies i nits. 



Vint-i-set de febrer de 2016

dimecres, 2 de març de 2016


Els núvols s'escampen pel cel
i el pensament esbatana aquella clariana
on tot plou i per tots llocs.
Plou a les paraules
que parlen de deserts
o del fruit que donen els llimoners,
de les tolles flors dels ametllers
que des de la balconada entreveig
i d'aquell gessamí mort,
on tinc aplegats els records
en aquella llar de foc
que es va incendiar una tèrbola nit.
Volia cremar-ho tot,
volia oblidar...
                        qui sóc.



Vint-i-set de febrer de 2016

dimarts, 1 de març de 2016


Sento les teves petjades a la teulada
on s’esguarden els somnis,
i sento el teu miol
que em crida a badar la finestra
perquè restis així,
                           arraulit a mi,
ocupant l’espai ofert.

Ens fem zoologia de mots i paraules
mentre em danses amb una ploma que duies
la darrera vegada
                           que sempre és avui.

I danso la llibertat del vol
que em dóna aquest viure.


Vint de febrer de 2016