diumenge, 31 de gener de 2016

Avui que el vent bufa fort
i les fulles dels arbres
                                  tremolen
exhibint-se en la dansa
de la tardor d’un matí de diumenge,
cauen
         exhaustes
                        rendides
a  la música que les hi anuncia l’hivern.


Vint-i-set de gener de 2016

dissabte, 30 de gener de 2016

Onades que dansen a ritme de tramuntana
trenquen a la rocalla colpint amb l’abandó,
allà on ningú voldria finir en arenes embegudes de plor,
allà on es suïciden manques de raons.

Allà on la delusió esmicolada
es reencarnarà d’expirat passat,
per la seva Terra
                          amarada i estimada.



Vint-i-set de gener de 2016

divendres, 29 de gener de 2016

Interpreto la meva Vida amb arpegis
de cançons d’amor i revoltes.
Llisco pel pentagrama
sostinguda pel so de les cordes
on et fas present
                             al maluc
de la meva guitarra.
T’endinses al meu clot,
allà a on em fonc
                             amb el ressò.



Vint-i-set de gener de 2016

dimecres, 27 de gener de 2016

Em faig frondosa
                            feréstega
en l’exprimir de Vida,
em faig suc d’aquella essència
de tot allò del Ser
                            d’antuvi,
de tot allò
                que em fa ser Jo mateixa.




Vint-i-set de gener de 2016

dimarts, 26 de gener de 2016

S’obren els llavis per fer manifest
d’un parell de mots.
Es perden en alfabets
de cecs
          muts
                 i sords.

Són serfs del llenguatge
           d’un bes
                         fet vers.



Vint-i-sis de gener de 2016













                                                  

dilluns, 25 de gener de 2016

Malgrat tots els torrents del món
vulguin arrencar-me del fluir de l’existir,
segueixo teixint-me la vida
reciclant-la, regenerant-la
amb fil de seda
                        com xarxa de mar.

Vint de gener de 2016

dimecres, 20 de gener de 2016

Ella li preguntà:
 - M’estimaràs tota una vida?

Ell li respongué:
 - T’estimaré dos:
                           la teva
                                      i la meva.


Disset de gener de 2016

dimarts, 19 de gener de 2016

Avui, he sentit
una mar llisa
sense onades,
cap cresta d’escuma
de penes, només la glòria
d’un cel dessobre els blaus.
Les pedres dessota
dormen trencades
                           al fons.


Setze de gener de 2016

dilluns, 18 de gener de 2016

Una dolça cançó, dos rostres
que es miren a l’espill de la cambra.
Dos llibres dessobre el llit i fulls de paper en blanc
per escriure’ns una bella història que és nostra.
Les hores passen com sempre,
abans i de vegades tenia por i ara ja no.
El temps no és el meu enemic si el visc tal com ve.
I jo vull que sigui així doncs em dóna un sublim present
i un bon farcell de records
                                         que guardo dessota el coixí.



Nou de gener de 2016

dissabte, 16 de gener de 2016

Suro en aquest espai
i aleno un buf conegut d’oxigen
que torna als meus pulmons
i exhalo neguits antics que m’ofegaven.
Deixo entrar la claror
que em permet entre guspires
tornar al meu entrellat.
I em faig aigua i foc
i aquell vent que mou la terra
                                               que sóc.


Vuit de gener de 2016

dimarts, 12 de gener de 2016

I no m’estafo, ni a ningú ensarrono quan dic
que m’he esforçat i he tingut fe,
he creat, compartit i he après a estimar.
Però dessobre d’aquestes coses vitals,
la immensa capacitat d’estudiar-me
inhalant i exhalant esbatecs del respirar,
fent la tria de fets que vull en el present
i d’altres que deixaré al passat sense oblit.
He sentit al meu pols aprofundit fins el mai,
única opció per poder-me tornar
de mi mateixa
                        a captivar.


Trenta de desembre de 2015




diumenge, 10 de gener de 2016

Encara li costa clamar amb la veu tot allò
que parla dels deliris i d’emocions
                                                   que s’alenen de la pell.
Li agrada més que hom s’endinsi a la seva mirada
a on el sentiment és com un llibre obert
i viu lliure la diafanitat del que sent doncs
no ni ha cap mot que no es xopi de llàgrimes,
ni de riures, ni nostàlgies tan com ho fa el miratge
que mai és igual
                          sempre canvia
                                                  tal com la Vida ho fa.



Vint-i-nou de desembre de 2015
A cops, l’ànima s’escapa del cos
i surt al pati a jugar amb el desconsol.
A cops, no vol tornar
                                  ha perdut la raó
i fa un passeig pel bosc per trobar-se amb la calma,
s’alimenta del fruits de la tardor i torna quan a l’hivern
li cal l’escalfor de sentir-se acompanyada
de les notes que li arriben de l’ànima que l’espera,
escrivint-li una història
                                       d’anades i tornades.



Setze de desembre de 2015

dimecres, 6 de gener de 2016

Creiem en el dret a viure pels nostres somriures,
ens prometem de per vida creant lligams invencibles
que no ens permetran ser lliures, només que respirant
l’aire de les albades i la llum de fosques nits
per no ofegar el sentiment.
No ens marquem la vida com una arribada a un lloc,
ens delerem amb viure la Vida tal com un advent.
Moren les erugues del nostre bes a on reneixen
com papallones en una llibertat feta del foc
de la nostra, que en un estat d’ebrietat ens deslliga
del temps, dels cossos
                                 i s’escriu als núvols en vers.


Vint-i-vuit de desembre de 2015



dimarts, 5 de gener de 2016

Camina i sent el dolor de les petjades d’altres.
Jugant a fet i amagar només vol un lloc a on celar-se.
Serà dins el cor de qui hagi pogut travessar el viarany
adust i pedregós a on un dia va estar a punt de perdre
la raó  que ara asserenada acull d’una manera senzilla l’amor.
Quan haurà conquerit la fortalesa podrà sentir el cant
d’un ocell blau en la llibertat absoluta de tornar
a estimar defora
                             el cau del passat.



Vint-i-set de desembre de 2015

diumenge, 3 de gener de 2016

Signo un pacte amb la felicitat,
decideixo viure lliure de penes
i de nostàlgies...
Signo un pacte amb la vida,
el signo amb vermell de la meva sang
que tenyeix les lletres que escriu
la meva ànima que alegrament
                                                em dansa.


Vint-i-tres de desembre de 2015



dissabte, 2 de gener de 2016

Insurgent de la teva absència
temptant-la en un assaig d’abdicar.
No tenim cançó de batalles,
que Tu i Jo no ens volem en revoltes
i assaborim algunes que t’arromanço
a les tardes, capvespres i nits.
Segueixo cantant malgrat no hi ets
i et segueixo escoltant dins la música
que em parla amb deler
                                          del nostre vers.

Vint-i-ú de desembre de 2015

divendres, 1 de gener de 2016

L’home que jo estimo
quan em mira es diu tendresa,
quan em parla una cançó,
quan estima les meves tecles
amb la passió
                     dels seus dits.

L’home que estimo, quan em besa...
Ai! quan em besa!
La meva follia segrestada
pels seus llavis vehements.


Divuit de desembre de 2015