diumenge, 29 de novembre de 2015

Les tres del matí
i el somni que volia tangible no es fa present.
Buit és d’ell, ple d’absència humana.
El son lleuger desperta
                                   enganyat
pel so d’un motor d’un veí que arriba
de fer la seva festa i el record retorna
amb unes petjades i el girar d’una clau.
El silenci es pot contemplar a ombra de la nostàlgia,
dipositada a una prima capa de polsim als mobles,
a tota la llar, gairebé invisible, que ressonant
com repicar de campanes d’església ara llunyana,
no deixa dormir i s’incrusta al fons
                                                       de l’ànima.


Set de novembre de 2015