diumenge, 10 de gener de 2016

Encara li costa clamar amb la veu tot allò
que parla dels deliris i d’emocions
                                                   que s’alenen de la pell.
Li agrada més que hom s’endinsi a la seva mirada
a on el sentiment és com un llibre obert
i viu lliure la diafanitat del que sent doncs
no ni ha cap mot que no es xopi de llàgrimes,
ni de riures, ni nostàlgies tan com ho fa el miratge
que mai és igual
                          sempre canvia
                                                  tal com la Vida ho fa.



Vint-i-nou de desembre de 2015