Encara li costa clamar amb la veu tot allò
que parla dels deliris i d’emocions
que s’alenen de la pell.
Li agrada més que hom s’endinsi a la seva mirada
a on el sentiment és com un llibre obert
i viu lliure la diafanitat del que sent doncs
no ni ha cap mot que no es xopi de llàgrimes,
ni de riures, ni nostàlgies tan com ho fa el miratge
que mai és igual
sempre canvia
tal com la Vida ho
fa.
Vint-i-nou de desembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada