dilluns, 18 de gener de 2016

Una dolça cançó, dos rostres
que es miren a l’espill de la cambra.
Dos llibres dessobre el llit i fulls de paper en blanc
per escriure’ns una bella història que és nostra.
Les hores passen com sempre,
abans i de vegades tenia por i ara ja no.
El temps no és el meu enemic si el visc tal com ve.
I jo vull que sigui així doncs em dóna un sublim present
i un bon farcell de records
                                         que guardo dessota el coixí.



Nou de gener de 2016