dimarts, 18 d’octubre de 2016


La vulnerabilitat se't trenca,
en el gest d'un dels seus mots
que semblen extrets d'una cova,
com pedres precioses.
En treus l'essència
i poleixes les paraules que escriu,
reservant-ne un bocí de terra,
com tresor, a les butxaques,
per no fer fonedís el rastre
que t'ha dut al teu poeta.


Vint-i-nou de maig de 2016