Voldries recuperar
rajolins de llàgrimes
que van esdevenir
onades i es van fondre
amb el fons de
l'oceà,
deixant erms camps
on abans creixien paraules,
on tot era vers, per
fruitar el nom dels poemes.
Hauràs de fer-te
tsunami de tu mateixa
i ofegar-te per
després renéixer.
Potser hauràs de
tornar a plorar
amb gotes de goig i
fer-te broll
dins la teva terra
per xopar-la de nou
i permetre't ser tu
la paraula,
créixer i ser vers.
Fluir i més tard
florir abans de la verema
per beure't el suc
del teu recull.
Dotze de juliol de
2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada