divendres, 18 de desembre de 2015

Cada cop que marxes deso el teu record i paraules
en una capseta que tinc a la calaixera de l’ànima.
Tanco els ulls per tal de poder-te veure i trobar
en la foscor un fil de claror que m’indiqui
que aquest feixuc camí que a voltes desenfrena
                                                                        és el bo.
Conscient sóc que la lluita no és fàcil
en aquest corriol de sentiments i raons que vull toll,
no assedegat a la memòria que
                                               perenne et recorda.


Sis de desembre de 2015