L’esgotament, com cala d’una platja abandonada,
fa sotsobrar el sentiment que abatut
s’entrega a la sorra i s’enterra
per no veure, no sentir, no tastar
el sabor que amarga i escanya.
No vol viure aspre, quan teixit de fil de seda
es reconeix, sargit dins els descosits
de tots els temps.
Tretze de desembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada