dimarts, 29 de desembre de 2015

Em treus la roba tímidament
i em basteixes de la passió que s’escriu
sense mots que només es poden sentir
a la fondària del caliu dels llençols.
Acullo el bes de la paraula més tendra,
més neta i transparent que ningú mai ha dit.
Em traspasses i mor la nit als teus braços
i arraulida a ells, la meva vida fa pregó
                                                             al teu existir.

Catorze de desembre de 2015