dijous, 3 de desembre de 2015

Potser
          d’aquí a uns anys
jo tindré els cabells aixoplugats de neu
i tu
    potser
sortiràs al carrer amb un capell
per amagar els que se t’han endut els anys.
El que el temps no podrà canviar
                                                         mai,
és la puixança d’aventurar-nos dins el color
que ens llueix a l’esperit.

Farem un passeig
                              de la mà agafats,
fent una manyaga que
de cada vers ens esbossi un somriure,
al cor
         i als visatges vells.


Onze de novembre de 2015