Les hores passen com un ocell.
Volen les paraules i migren
fugint dels porus de la pell
que en la saó,
cerca el vers en l'escull
a on mor el temps.
Només el verd de la dermis
de la barana que amaga el carrer
deixa entreveure
l'esper
d'un arbre que torna a renéixer
i s'espiga cap a l'empiri
del cel.
Sis d'abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada