dilluns, 25 d’abril de 2016


Cada nit,
just a l'escaire fosc de la cambra
m'espera l'ombra insomne del dia
que ha estat confiada, impacient,
per ser el desvetllament conscient
de que el somni agradable d'abans
es restitueixi com antigament ho feia
a la ment que vol el repòs
de les forces perdudes
                                  fa tant...
La inèrcia obliga a cloure les pipelles
mentre els maxil·lars s'estrenyen
sense volença ni desig de despertar.
Aigües volvoses t'ofeguen quan plouen
dedins el cel de l'ànima
i et lleves amb l'apatia de forçar uns mots
que et claregin el que ets
                                       i el que no...
Penses en quimeres i escrius,
com si res del que estàs vivint interessés.
Penses i mous els dits, mous el paper
per fer un esborrany que narri l'instant
de la relació amb el teu sentiment.



Vint-i-dos d'abril de 2016