Respiro dins el buit de la teva boca
i exhalo tot el que em dius,
aprenc el teu llenguatge universal
i em capbusso dins del teu llibre
que m’ensenya com són aquells instants
en els que revifen els sentits del viure.
Ets l'oxigen que alena aquell pulmó,
aquella paraula que ho descriu tot,
ets la mirada que denuda la meva
i t'exaudeixo
quan m'aties en el palp dels teus llavis,
quan ens assaborim dins el bes.
Cinc d'abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada