dimecres, 20 d’abril de 2016


Fineix el dia
amb el perfil dels arbres
fixat a la mirada.
Unes ombres que espanten les flors
que tanquen els pètals copsades,
en la fresca i silent solana
d'aquesta vesprada.
Un llibre, la música
                                  i una mà estimada
fan que la solitud
s’hagi amagat i perdut.
I jo, no demando per ella,
no captiva el pensament de fer la cerca
per fer trobadissa amb ella
en aquest instant a on el jorn
                                               s'esquerda.



Onze d’abril de 2016