dijous, 7 d’abril de 2016


Ja fa temps,
que no escric dessobre les ones del mar.
Un dia, fa poc,
vaig arribar al desig del teu port
i em vaig fer onada
per banyar-me del teu somni
i fer créixer les il·lusions
que, tard, per a cops sí arriben
si tanquem els ulls i obrim els cors.
La meva sal
                   la deso pel nostre riure,
la dolçor del riu que un dia
em va dur al teu oceà
                                 la deso al graó
que ens puja al cimall de la tendresa.



Vint-i-ú de març de 2016