No vull més aquestes botes que em serren,
vull sentir l'arena de la platja com s'escola
entre mans i dits.
Submergir-me en la mar
i deixar-me amarar per una sal
que no suri de les meves llàgrimes.
Vull que una part de mi reneixi
en la fresca i alegre manyaga
quan trenca la onada
i em dóna esma,
em dóna força i em bressola dolçament.
Vint-i-dos d'abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada